La Pau de Castellitx

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

castellitx El topònim de Castellitx, segons J. Coromines, es tracta d’un mossarabisme del terme llatí «castellis» que significa «en els castellets». El mot, fent referència a l’alqueria àrab que hi existia, apareix al Llibre del Repartiment. És un petita església del segle XIII, de les primeres que es construïren a l’illa després de la conquesta del rei Jaume I. Surt citada per primera vegada a la Bul·la del papa Innocenci IV (14 d’abril de 1248) on es relacionen els temples existents a Mallorca.

Podem anar a l’església de Castellitx des de la carretera d’Algaida a Llucmajor, per un camí que serpenteja entre pinars i terres de conreu. Arribats a Castellitx, i després de passar les cases de la possessió, ens trobam amb el recinte de l’església. L’edifici està envoltat per la banda de ponent per un mur de pedra que delimita l’espai que antigament era el fossar i ara s’ha convertit en jardí. Podem accedir al recinte per dos portells amb dos pilars per banda coronats per un castell de marès.

El conjunt arquitectònic està compost per tres cossos amb un annex lateral. Als peus de l’església, annexat a la façana principal, hi trobam el porxo. És un espai quadrangular amb coberta de dos aiguavessos sustentada per una columna octogonal. S’hi entra des de l’antic cementeri per un portal d’arc rebaixat. Aquesta construcció és del segle XVI i segurament es bastí amb la finalitat d’ampliar la capacitat de l’església.

L’accés al temple es fa per un bell arc de mig punt adovellat, decorat senzillament amb puntes de diamant esculpides a la pedra. L’església és d’una sola nau dividida en tres trams més la capçalera. La coberta és de volta de canó al presbiteri i al primer tram de la nau. Aquesta part correspon a la zona reformada durant el segle XVIII pel rector Amengual. Els altres dos trams corresponen a la part més antiga de l’edifici —segle XIII. Es cobreixen amb una teulada de dos aiguavessos sustentada per un arc de diafragma apuntat de factura molt austera, decorat per uns senzills motius a la motllura. Al costat oest de l’edifici, aprofitant el contrafort, sobresurt el cos adossat de la sagristia, construïda al segle XVIII.

La imatge de la Mare de Déu de la Pau presideix el presbiteri. És una talla gòtica (1430) de fusta policromada que representa la Mare de Déu asseguda amb una esfera a la mà dreta i en Nin Jesús sobre el genoll esquerre que també sosté una esfera. Aquesta imatge fou profundament restaurada l’any 1976. La tradició conta que Ramon Llull acudia a resar a Castellitx, a la imatge mariana que degué precedir aquesta Fins que es desmuntà per procedir a la seva restauració —finalitzada l’any 1998— el retaule gòtic de sant Pere (titular inicial de la parròquia) i sant Pau presidia el presbiteri. Les taules havien estat separades per incorporar-hi al mig el camarí de la Mare de Déu de la Pau. Actualment, el retaule restaurat està dipositat a l’església parroquial d’Algaida. pica_baptismalAquesta és la pica que fou robada de Castellitx la setmana del 16 al 22 de març de 1981. Fins i tot es va reunir una recompensa de 25.000 pessetes per assegurar-ne el seu retorn, però encara no ha estat retornada.

Castellitx ha estat escenari de romeries i peregrinacions, el lloc on acudia el poble quan el perill de sequeres i pestes l’amenaçava. El pancaritat de la tercera festa de Pasqua (el dimarts després del diumenge de Pasqua), s’hi celebra des del segle XVI, i es manté en ple vigor: els algaidins la consideren la seva festa

Font de les fotografies: www.afalgaida.org i del text www.ajalgaida.net

Anuncis