Algaida

El municipi d’Algaida

escutAlgaida és un municipi situat al sud-est del Pla de Mallorca que limita al sud amb la Marina de Llucmajor, a l’oest amb el Pla de Sant Jordi, a l’est amb les terres gruixudes de Montuïri i al nord amb els municipis de la Mallorca central (Lloret, Sencelles i Sta. Eugènia) amb una extensió de 87,61 Km².

mapa de MallorcaQuant al relleu s’ha de ressaltar al SE la presència del Massís de Randa, on destaquen les elevacions del Puig de Randa (548 m.), Puig de Son Reus (501 m) i Puig de Son Roig (420 m.). La resta del terme municipal és relativament poc accidentat i presenta el relleu típic del Pla de Mallorca caracteritzat per l’alternança de costers, comellars i planures.

Pel que fa a la vegetació el terme conserva una important massa forestal (garrigues i pinars ) que abunda més a la part SW i SE del municipi, coincidint amb les zones de relleu més accidentat encara que també són considerables les garrigues situades a l’oest i al nord del terme. La resta del terreny estaria formada per les terres de cultiu, dedicades gairebé sempre a la combinació de cereals i arbres com ara l’ametller, el garrover i la figuera.

Dins el terme municipal d’Algaida hi trobam tres nuclis de població: Algaida, amb 3.201 habitants (1998) situat al centre mateix del terme, en la cruïlla dels camins de Ciutat, Manacor i de Llucmajor; Pina, al NE, amb 424 habitants (1998) i Randa, recolzat a les estribacions dels puigs de Randa i Son Reus, amb 94 habitants (1998).

Plaça d'Algaida El clima d’Algaida és semiàrid encara que d’aquesta classificació se n’escapa la zona del massís de Randa, que ha de considerar-se subhumit. La mitjana de precipitació està entre 500 i 600 mm, distribuïda en pluges abundants i fins i tot torrencials a la tardor i escasses la resta de l’any. La temperatura mitja és de 15’5º, amb hiverns suaus i estius molt calorosos.

D’aquesta climatologia se’n deriva una hidrologia caracteritzada per la presència de torrents. Destaquen el torrent de Son Capellà, que pertany a la conca de Palma, i el torrent de Pina, de la conca d’Alcúdia. La sobreexplotació dels aqüífers ha portat a un important descens del nivell freàtic la qual cosa situa el terme al límit pel que fa a l’abastiment d’aigua corrent durant els estius dels anys en què hi ha hagut poca precipitació. No obstant això, en algunes zones del terme com ara Randa i Pina les fonts de mina excavades en època de dominació musulmana segueixen proporcionant un filet d’aigua fins i tot els anys més difícils.

Fins aproximadament 1960 l’economia algaidina girava entorn de l’agricultura però a partir d’aquesta data, el creixement i la consolidació dels actius del sector terciari en l’economia illenca es deixaren sentir també a Algaida. Poc a poc la població activa abandonà la pagesia per traslladar-se a Ciutat o a la costa a treballar en serveis diversos o en la construcció.

Només algunes empreses familiars dedicades a la fusteria, ferreria, tallers d’automòbils, construcció o restauració dinamitzen avui l’economia del poble i és aquesta darrera ocupació, la de la restauració la que més actius proporciona.

Una mica de història

Les nombroses restes arqueològiques que trobam repartides pels diversos indrets del terme ens indiquen que els primers pobladors daten de l’època prehistòrica. Així, de l’època pretalaiòtica (abans del 1400 aC) es conserven les inhumacions a coves al puig de son Reus o el jaciment del pont d’en Cabrera; i de l’època talaiòtica (1400-123 aC) les del poblat emmurallat de sa Serra-Punxuat i els talaiots de sa Casa Nova de Pina i el de son Coll, entre molts d’altres.

A l’època de dominació àrab, el territori que actualment ocupa el municipi d’Algaida estava inserit en una unitat administrativa major que s’anomenava Juz’ de Muntuy que, se suposa, ocupava els actuals termes municipals d’Algaida, Campos, Llucmajor, Montuïri, Santanyí i ses Salines. La població musulmana no estava reunida en grans nuclis de població tal com els coneixem ara, sinó que s’agrupava al voltant de punts d’explotació agrícola —alqueries i rafals— situats als llocs de terres més fèrtils o propers a punts d’aigua i que, posteriorment, donaren lloc als pobles de Randa, Pina i Algaida. Els àrabs foren els constructors de tota una sèrie d’enginys hidràulics per a la captació d’aigua. En són una bona mostra els diversos pous, sínies i qanawats. Entre aquests darrers cal destacar el de son Reus de Randa que, amb 299,8 m de recorregut subterrani, és el més llarg de Mallorca.

Com a conseqüència de la conquesta catalana de 1229, les terres del municipi d’Algaida varen correspondre al rei i foren repartides entre els homes de Jaume I. Algunes zones concretes foren donades a l’infant Pere de Portugal —part de l’alqueria de Punxuat— i a l’orde del Temple —puigs de Randa i l’alqueria de Rufassa—. Immediatament després de la conquesta els nous pobladors cristians edificaren l’església de Castellitx —surt citada per primer cop l’any 1249— esdevenint, així, un dels primers temples de repoblació. Durant l’edat mitjana Castellitx degué esdevenir un indret de notable transcendència: els antics camins que comunicaven les comarques del Pla i Llevant de Mallorca hi feien via i fins al segle XV donà nom al terme administratiu que actualment coneixem com Algaida.

A finals del segle XIII la població, que fins en aquell moment havia romàs dispersa per tota la contrada, experimentà la tendència a agrupar-se en nuclis d’explotació agrícola. L’alqueria d’Algaida esdevingué la principal concentració d’habitants, i Pina i Randa, entre d’altres, en secundaris. Al segle XIV el nucli algaidí es consolidà definitivament malgrat que Castellitx continuà essent el centre religiós fins que, aproximadament l’any 1410, es produí un canvi de titularitat a favor de l’església d’Algaida.

A finals del segle XVI la població del municipi era de 1.500 habitants. En aquests temps patí tota una època de daltabaixos que assolaren tota l’illa de Mallorca: epidèmies de pesta, períodes de fam i cicles de sequera. Malgrat aquestes vicissituds la població anà augmentant al llarg del segle XVII i del XVIII fins situar-se, ja al XX, als 4.000 habitants, xifra que representa la màxima població del terme. Al llarg d’aquests segles es bastí, en successives etapes, l’església parroquial d’Algaida.

La transformació més intensa del municipi, en tots els aspectes, es produí durant els segles XIX i XX. Fent un recorregut general pels principals esdeveniments podem destacar l’erecció de les vicaries de Pina i Randa i la fundació de l’orde de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia a Pina (1856); la construcció de la nova església de Pina (1858); la fundació del convent de les monges Agustines de l’Empar a Algaida (1878); la fundació de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria a l’ermita de sant Honorat (1890); fundació de la Banda de Música d’Algaida (1892); edificació de les escoles públiques i de l’escorxador municipal, urbanització de la part alta del carrer des Cavallers i creació de la biblioteca municipal (1932); construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, el teatre Principal i el teatre Parroquial (1935); institució del Certamen Literari de Castellitx (1968); fundació del C. E. Algaida i construcció del camp de futbol es Porrassar (1971); recuperació dels Cossiers per part de la delegació d’Algaida de l’Obra Cultural Balear (1972); creació de la revista Es Saig (1980); creació de l’emissora Titoieta Ràdio (1987); construcció del casal Pere Capellà (1995); etc

Font: www.afalgaida.org i www.ajalgaida.net

Anuncis